150
gut de qual combatiment és sinó combatent haurà mostrada sa vertut, lo senyal del qual més testimonieja a proea que a vici. Car cosa és creyble que el qui al començ se gira en temor, com vendrà la batalla se cura pus fermament, ne girarà les coses, com açò serà pervengut, allí on temor de mort per natura davant provist no és vista presencialment aparexer; més combatent-se fortment repercut ço que la natura amostrà a aquella vertut irascible. Car de gran coratge és considerat l'alt perill no donar loch, mas fermament se daquiavant combatent dar-se als enemichs, la qual cosa los cavalers representen com en lo començament no pusquen exir als tres quadres ni entorn los fins del Regne. E com entorn los fins sorteren axí acordats reebuda vertut, entro al VIII quadre corren e entrebanquen los enemichs tements. E axí és de tot home qui sent de sí humils coses; mentre serà posat, pus clarament resplander per vertut. Car qui se humilia serà exalçat.
E aquestes coses dites dels cavalers cumplen quant ara.
