Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/137

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

129

desposada la pecunia obrens solemnament. Res als en ella no trobaven sinó una massa fortiment grossa e gran. En lo manech de la qual vulgarment era escrit: «Aquest es lo testament den Johan Cavatxa: Qui si matex per altri se deffaça sia massat ab aquesta massa». La qual cosa en latí és axí: «Yo, Johan Cavatxa, faç aytal testament que cascú sia massat desta massa qui si matex menysprea haja cura d'altri». Obra és d'home molt foll sues propies coses deguastablement despendre e les altruis aprés demanen esperar. Si que sia fill o filla, davant la tua mà despenedora guart, ans que tu la altrii guarts despenedora e ordenadora. E no estims esser bon ciutadà aquell quí molt despèn e poch posseex, aytal estim yo demanar novelletats e mudar senyores e volenter moure batalles al vençre. E per contrari aquells qui abunden de fills e de tantes altres coses de les quals no s cuyden los homens terrenals esser benastrucbs. Novelletats de ciutadans desplaen a les sues coses menyspreats e no cobeus dels altruis. Lo despersech e deguastar no destimen esser bon ciutadà ne profitós de la cosa pública. Aprés aquests deym esser pitjors del tot losjutgadors e següents les sutzetats de les vils fembres, los quals, com l'escalfament del jocb dels daus e la cobejança de la vanitat o la luxuria los haurà tirats e aportats a pobrea de necessitat, se cové que sien feyts ladres e robadors. Aprés aquestes coses tot oceximent de infidelitat e de

17