Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/134

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

126

dissipats sien costrets emblar e robar. Car cell qui era acostumat d'abundar en pecunia depenent aquella follament e altiva, com serà vengut a meniguea de necessitat se cové o que mendich o que sia ladre. Car aytals o són delicats e no poden treballar, o són nobles e han vergonya de menjar. E en-

 Aquesta pàgina conté una imatge.

axí és feyt que cells qui malmeten les coges propies, que no prenguen les altres. Gran pecat és deguastament que si alguna utilitat e alguns atemps paresca, finalment ab los proismes és feyta damnosa. Aquests amonesta Cassiodorus que guarden lurs coses, ne per necessitat costrets hagen de menjar o de emblar les altres coses que en atrobar. Diu Claudià en lo major volum: «Major cosa és guardar la cosa guanyada que haver gua-