111
món era algun envejós enemich, lo nom del qual Titus avorrís esser nomenat; e com un hom de virtut agués demostrat a Josefus un hom esser lo nom del qual Titus tant avorria e esquivava que en tota sa cort nengun no l gosava nomenar, Josefus lo féu venir e un dia establit féu parar una taula molt abundosa davant los ulls de Titus e esser aquí ajustats servidors jovens, botellers, panicers e portadors de viandes, e manà-ls amagadament que al manament de Titus negú no s mogués ne s gosas ferir ni fer adonchs res que ell manas. E enaxí tots ordenats féu l'enemich de Titus ab tota honor e ab magnificencia imperial esser allogat e posat en la taula e per los jovens servidors aquella afectuosament e plaent esser servit. On Titus, guardant l'home enemich mortal mantinent per ira axí com a foch, començà de esser entès e manà als seus que l matassen. E com nengú no l gosà obeir, manant e vedant-li-ho l'enemich, ni encara servir, en tant fou encès d'ira, que ell, que freturava de la usança del cors e havia los membres contrets, recobrà los membres sans e guarits. E puys aquell no tench per enemich, ans lo ajustà a sí per amich sançer e leal.
Aprés los speciayres agen cura diligent de les coses les quals per los metges les són manades a complir, ne per oblidança o per altres diverses coses ocupats en les medecines e en les confeccions, una cosa per altra o una per altra lexada ne sien donats oceydors dels homes. Fugen a falsia e a
