Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/117

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

109

contrets e despoderats. Digam incidentment ací primerament que és goig e en qual manera algun per goig sia atrobat mort. Goig és escampament de coratge ab prensió de cosa covinent o delitable. Car tots van a goig, mas on conseguesca cosa estable e gran açò ignoren. El savi per cert null temps no és séns goig, on aquest goig no nex sinó de consciencia de virtuts, ni és entre corromput ne lexa, car ço que no dóna ventura non sostrau. Diu Marcial Coch: «Los goigs no comanen, mas fugitius volen». On recompta Valeri en lo novèn libre que apenes verdaderament no creible és vist que sostén la vida del cors una cosa matexa pusca fer amor e goig, la qual cosa lo lamp pot fer: car recompta lo navili que als romans esdevench al lach Terremetich que una fembra per nom Livia, cuydant són marit en aquell navili esser perit e retornant a ella, encontrà aquell a la porta de la sua casa, com se fos desesperada de aquell en tant de goig fo portada, que en l'abraçament de aquell mantinent morí. Atressí altra, com per fals missatge de la mort del fill trista sen tornas a casa, al primer esguart del fill retornant romas séns ànima, e axí aquelles que dolor no ocís, alegria les consumà. Mas gens molta maravella no és, car fembres són. Mas veus ací major maravellat un hom appellat Estatutlos fos en Corcega, la quat illa no havia gran temps presa, e sotemesa havia así sacrificat als déus, rebudes letres, en les quals per lo consell de Roma algunes certes suplicacions