al béc; si avorreixen, es que s'entreguen; i si ni avorreixen ni estimen, es que viuen la seva vida natural. Són lo mateix que les mosques, però sense xuclador pera penetrar tant a la carn i sense ales pera volar per sobre de les miseries.
Fet i fet, la mosca es més franca, pobreta! Li falten moltes facultats, això sí, però tenen més naturalitat que l'home. Elles cumpleixen lo que la Naturalesa ls destina : festegen a la primavera, se casen a l'estiu, se divorcien sense soroll ni sentiments de poetica, a la tardor; i així que senten venir l'hivern se busquen un reconet aon no puguin fer gaire nosa, se tornen a netejar les sis mans, se posen el cap sota l'ala i s'adormen amb el somni dolç de criatura ignorada.
Tant tranquil es el seu dormir, que dormen tot el sant hivern, i fins n'hi ha algunes que s descuiden de despertar-se.
Les més se desperten. I tant si s desperten! Se desperten i se desvetllen, i, com si no haguessin dormit, pobriçones!, tornen a fer de les seves en tots els pobles de mosques.
Perquè n'hi ha de pobles, senyors, en que no són las oscuras golondrinas les que hi tornen : són les mosques.
Cada poble té l seu destí i la seva poesia.
Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/88
Aquesta pàgina ha estat revisada.
