Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/86

gens, de protecció. Els Ajuntaments dels poblets petits no sen cuiden de l'agricultura: altra feina i altres mals-de-cap tenen; els pobres tenen prou feina a pagar pera que sen cuidin els que tindrien de cuidar-sen; els senyors... allí no n'hi havia de senyors; però, quan n'hi ha, tot lo dia baden, i per això les coses van tant bé. La mosca, com la persona, viu sense administració, sense estímuls, i té d'acampar-se-la com pugui, per sa propria iniciativa, faltada de forces vives que li donguin vida propria.
Però, deixant, pera no acalorar-nos, la politica, s'ha de confessar que a la mosca no n'hi falten pas de lo que n direm forces vives. Ella viu, socialment, sense governs, sense programes, com encara no saben viure les nostres societats, am tants drets i tants comitès i sufragis electorals, i bases i constitucions. Elles viuen perquè tenen dret a viure, perquè les han fetes pera viure i perquè han de donar vida als milers de criatures que tenen cada primavera; perquè no se n'han d'estar, de viure; perquè, no vivint, moririen... i perquè no més coneixen un sol dret : el dret de la gana, que així les fa pasturar, si l'han de menester, una costellada de mula que un cap de persona savia, esmorsant al matí bestialitat i berenant inteligencia a la tarda.