Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/68

quen noves distraccions en els llurs termes.
Si són aficionats al desenrotllament de les forces, ne fan, portant-se allí quatre pesos i aixecant-los, penjant un trapeci, si troben on penjar-lo, o clavant una barra que tindria de ser fixa i tambaleja quasi sempre. Si estimen altres exercicis i troben veíns de les mateixes caborles, tiren baranes a terra, ajuntant proprietats pera fer lloc, i en comú posen un jòc de botxes. Si senten amor i inclinació per les besties, compren filferros i fuites, piquen mig any, i, un cop guarnida una gavia i tancada am forrellat, hi fiquen quatre gallines i els tiren blat-de-moro pera que s distreguin, menjant-sel, els dies feiners de la setmana.
Les pobres bestioles els passen esperant el sant diumenge, entretenint-se com poden, enfilant-se pels barrots i cantant pera fer-se passar la rabia si són de mena alegres; fent ous i covant-los, tot fent la mig-diada, si són d'un natural treballador i campetxano; barallant-se a picades, si de genit sobtat, pels ultims grans, que s'acaben el dijous, o tot lo més tard el divendres; badallant i menjant-se ls ous que han covat, el dissabte; i esperant am dalit veure arribar la festa, dia de segó fresc i fulles tendres i altres gustoses lleminedures.

* * *