Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/45

per flamencs degradats, venint a cantar olor de vi en comptes d'olor de pampol, convertint en taverna la verda i hermosa vinya.
No voldriem que un dia ns quedessim secs de veu i tingueéssim de cantar cançons llogades. Amb això, defensem-nos a cops de cançons, i cançons nostres, els que encara estimem la terra. Les cançons forasteres s'infiltren com veri en copa d'or, brunzeixen a l'orella com paraules de lleugera cortesana, però no han de consolar-nos quan el cos sens entristeixi i ens demani companyia, i pobre poble l que les perd pels dies tristos; el que deixa cantar la terra i no l'escolta; el que, en braços d'amors fingits, deixa plorar les fonts sota l'arbreda, remorejar les veus de nit, clapotejar les onades, sense parar-se a sentir-les i trasmetre aquests ais an els fills que vénen!
Cantem en català, els que havem nascut a Catalunya! Cantem i tinguem present que l'integritat de la Grecia i la revolució francesa van fer-se amb una sola cançó, i que, si ns deixem conquistar per cants que no són nostres, pot-ser un dia no n tindrem i ens faran falta.