Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/37

Allí van a parar les eminencies d'un dia, els idols caiguts, les glories arnades, les corones de llorer, les medalles i les creus, arrastrades per la corrent de l'oblit. Els retrats d'artistes i polítics, de savis i comediants, de filosops i poetes, jeuen per terra allí, en pilots de paper rogenc, venuts a dos centims la lliura pera imprimir-hi altres heroes i altres idols reemplaçats en l'altar de la moda. El talent dels escriptors allí s calcula solament pel pès dels llibres; els quadros, pel valor del marc; l'exèrcit, per l'or dels galons; pels aucells dissecats, els savis naturalistes; pels ferros dels instruments, els físics matematics, i tot pel pès de la materia.
Tot jeu allí atropellat, tot dorm en el mateix fang : sentiments i passions, virtuts i vicis: sols el record viu hi palpita i està vetllant en aquelles poblades soletats, i fa aturar el pensament pera meditar lo passat i pera escoltar les queixes d'aquelles pobres reliquies. Un pilot de botelles buides ens expliquen en parla muda les ubriagues sensacions i deliris voluptuosos que l suc de ses entranyes féu aixecar del fons de l'esperit en alegres i llunyanes orgies; un senzill teler de brodar, am la tasca errompuda, ens inicía en un secret: la tran-ió, pot-ser, que va del treball abandonat a andonament del cos; com un dominó rosa