Si discutiem a dintre, ell s'esbravava am les mosques; s'adormia si cantavem, i semblava pendre part en la conversa am tal agrado, que molts cops l'empreniem de paraula i ell no ns contestava per prudencia.
Perquè de prudent ho era més que nosaltres mateixos. Mai relliscava ni posava una cama més enllà de la seva pariona sense mirar lo que trepitjava; se li podia posar un estenegall de criatures a la grava sense que n malmetés ni una; no ns gastava quasi res de ferradures, era aiguader i no tenia cap vici.
Bestia nascut, podent néixer persona, i sent-ho més que molts que ho semblen, aquell genit de cavall sens havia fet simpatic, aquell cos apropant-se a la mort a pas de carga ns havia robat la voluntat i ens feia llàstima, i li deixavem fer lo que volia, convençuts del poc temps que li quedava de vida.
Pobra vida! Poc creia jo tenir de veure-la acabar a l'anar-men un dia d'aquell poble, ni poc m'esperava presenciar sa agonia.
Va ser un dia de toros. La plaça estava
