Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/97

77

Llibre primer.

dret fos vençut per un altre no tant valent, e que aço tots dies se veya per experiencia, empero donaua materia tant com podia cubertament que daquest fet se parlas en la qual cosa ella trobaua consolacio sobirana, e no hauia altre be sino oyr parlar de Curial. Empero com unes noues facen oblidar altres, vench altre noua dela gran mencio que Lemperador hauia feta dela sua venguda, e de les grans festes queli feyen e com daltri nos parlaua, e que aquell se tenia per millor qui mes lo podia festeiar. Aço podets dir que plague a la Guelfa en tant que anuides ho podia cobrir, mas tota hora deya que ella be creya que gran festa li fessen, axi per ço que hauia fet com per ço que speraua afer, empero que tot hom deuia pensar rahonablement, que les fames son maiors que los fets, e que spesses voltes aue que los homens ço que veen e oen recitan ab usura. Tothom empero parlaua de Curial, car aquells qui eren anats en sa companyia axi per seruirlo com altres, scriuien tots dies, e lo Marques sabia totes les coses e les publicaua tantost a sa sor, la qual ja les sabia de gran res abans, empero ella les tenia secretes e lo Marques les palesaua. Sabut empero per la Guelfa que lo dia de Sant March deuia esser la batalla, lo qual dia era ja molt prop, ellas comença a entristir e asentir en son cor dolor molt gran, e perdent lo menjar el dormir, torna groga e molt descolorida, e los metges cuydant la guarir, la purgauen e sagnauen, e ella tot ho prenia segons que ells ordenauan per cobrir la sua