Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/76

Aquesta pàgina ha estat revisada.
56
Curial y Guelfa.

Nos marauell degu que per aqui nos parla de Jacob de Cleues, car nos pertany a nostra materia parlarne pus, car solament hi som per recomtar los fets de Curial, e daltre part, no obstant que Jacob de Cleues fos festeiat, honrat e fauorit, empero en esguart de ço ques feya a Curial, era fort pobre cosa e per ço apresent non curarem. Melchior de Pando se temia molt que Curial no hauria cara per dir al Duch de Bauiera del matrimoni que li hauia mogut, veent la cosa tant gran e que no era de refusar al Rey del mon. E hauia dubte que si Curial ho atorgaua, atesa la honor que hauia guanyada, de que la fama plegaria a les orelles de la Guelfa, la vida della seria fort poca, perque ab gran treball per la multitut de la gent quey era se pogue acostar a Curial, lo qual entre aquells senyors staua, e dixli ab veu baxa:—Curial, si lo Duch de Bauiera vos torna a parlar, membreus de quius a fet home, ço es la Guelfa, a la qual, si aço donats loch, conuendra morir prestament o haura vida dolorosa. Curial, qui ohi lo nom de la Guelfa, mira en la cara a Melchior e cambias tot perdent la color, de que Lemperador li dix:—Que es aço Curial hay res de nou? Respos Curial:—Senyor, aquest prom que aci es, tench en loch de pare e quasi ma nodrit e a despeses sues ma fet home, donantme tots temps copiosament tot ço que yo he haut mester, e ara es vengut aci e ham recordat un negoci lo qual me carrega molt, perque es a mi molt necessari cuytadament tornar men en mon pahis. Lemperador se