Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/71

51

Llibre primer.

tes paraules respos:—Curial, ver es que ma muller nomes de res offesa, e com ho fos, pregant men tal caualler com vos sots, nous sabria dir no. E prenent la per la ma li dix:—Muller, besats Curial axi com al millor e pus valent caualler del mon, e al qual vos e yo som tenguts de tant, que yo crech que en nostra vida no serem ni poriem esser quitis de tanta honor com nos ha feta. La Duquessa besa Curial e apres besala lo Duch; la mare dela Duquessa, que Duquessa era de Bauiera, veent aço vench a Curial e abraçant lo fali desmesurada festa, e moltes altres princesses e senyores. Lemperador ladonchs vench vers aquella part e mana que tot hom sapartas e que dançassen, e axis feu; perque Curial manant Lemperador, presa la Duquessa deliure per la ma, e seguint los molts senyors e senyores, feu una baxa dança, ab tanta gracia e ab tan gran donari que aço fonch una gran marauella. Lemperador, qui mirant staua la continença de Curial, marauellant se molt de ço que veya dix:—Certes yo anch no viu pera liça e pera cambra sino aquest, e per ma fe es gran dan de tot lo mon que aquest non es senyor. ¡A, malayta sia la ffortuna que aquest caualler no ha mes en pus noble estat! Dançat hauien ya gran peça e la nit sen anaua, com Melchior de Pando sacosta a Curial e li dix:—Curial, ora es que anets a vostra posada; perque Curial se recorda de la Guelfa e regirantse vers Lemperador obtenguda licencia, no sens innumerable companyia e molta gent notable ala sua posada sen ana. E descaualcant,