Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/69

49

Llibre primer.

aquell lemps en limperi Dalamanya se trobas, presa aquella per la ma, sen vench dauant Curial e dix li:—Curial, car amich meu, nom se en quina manera retribuir te pusca la honor que lo jorn de vuy mas feta, sino donant te aquesta mia filla per muller e que prengues la meytat de la mia terra, e apres de mos dies de tota sies senyor. Curial oydes aquestes paraules e vista la donzella, qui de bellesa era molt gran, torna tot vermell e inflamat, e abans que respongues, empero ja quasi obria la boca per parlar, Melchior de Pando, qui era vengut de Monferrat e hauia gran stona ques treballaua de acostarse aell, ab fort gran treball e pena se fonch mes entre la gent, e en presencia de tots, una letra scrita de ma de la Guelfa li dona. Curial perde tota la color que hauia presa e encara la paraula, car volent parlar balbuceia e li tramolauen los labis en manera que no fonch bastant a formar paraula alguna, ne fonch poderos a respondre. Mas lo Duch que molt saui senyor era, apercebentse que aquella letra laurie torbat, seguint ço que començat hauie dix:-Curial, nous vullats torbar de la oferta que vous he feta; yo men torn ala mia posada ab la mia filla, la qual men mene per vostra, tota vegada que avos vindra en plaer acceptarla. Lo brogit era molt gran de trompetes e ministrers hoc, e de la gent que cridaua, parlaua e murmuraua, que si Jupiter hagues tronat nol hagueran oyt. Empero com lo sopar fos acabat e les taules lleuades, Lemperador pres per la ma Curial e