Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/62

42

Curial y Guelfa.

anaua res, e que cessas la batalla, o si per ventura algun partit sabien com la batalla sescusas, lo diguessen, car ells usarien daquell molt agradablement. Los cauallers respongueren que ells no sabien partit com la batalla pogues romandre, sino que los altres cauallers lexassen la defensa de la Duquessa: perque los Duchs continuant anaren al altre paballo, e entrats dins saludaren los cauallers els digueren com ells eren stats al altre paballo e hauien cert sentiment daquells dos cauallers, que aquella batalla poria romandre ells volent hi donar loch, per quels pregauan que a aço se volguessen acordar e que cercar se hia manera com aquest fet se lleuas de cami. Jacob respos:—Senyors, yo noy se sino un cami e es aquest: que aquells dos cauallers axi com han dit se desdiguen, e cessaria la batalla.—Com los Duchs responguessen que ells no tornarien als altres ab aquesta resposta, ni durien tal embaxada e axi quey pensas mills, que quantra aquest partit molt desonest los semblaua, e sobre aço sescampassen moltes paraules; finalment Curial, qui encara res no hauia dit, dix axi:—Senyors, clam vos merce queus recort que sots cauallers e fills de dones, e si degut esguart hi es haut aquesta batalla romandre no pot, ne nos sens gran nostra desonor lexar no deuem ne podem, car es interes de la Duquessa, per la qual defendre som aci entrats. Si solament fos interes de nosaltres, leugera cosa seria trobar partit que la batalla romangues; mas linteres de la part ¿com lo po-