de dolor, plora molt agrament e si feren moltes altres dones qui en sa companyia eren vengudes, e no menys la Emperadriu qui sa cosina germana era. Empero, manant Lemperador, cascu ana a son loch, malaint aquells dos mals homens qui en tan gran e tan desonest perill la hauien aportada.
20.
mentre que aquestes coses se feyen, vets los dos cauallers acusants venir ab un estandart blanch clar, tot sembrat de renarts burells, e tals los paraments dels caualls: e ben acompanyats, descaualcaren en la sua tenda. No triga molt que dela altre part vengueren Jacob e Curial ab un estandart burell e negre mig partit e un leo rampant en mig, ab gran brogit de trompetes e ministrers, acompanyats de infinits comtes e barons qui en torn apeu los anauen. Tota la gent dels lotges se gira amirar vers aquella part, e descaualcaren en la sua tenda. Los acusadors hauien oyt que Curial era molt valent home darmes a cauall, perque pensant hauer millor partit dell apeu, tengueren manera que apeu se fes; de que los altres foren molt contents. Perque exint de les tendes, ordonant Lemperador, los acusadors, dels quals lo un Otho de Cribaut era nomenat, e laltre Parrot de Sant Laydier, entraren en lo camp e feta reuerencia al Emperador, al seu paballo, qui blau clar sembrat de renarts era, continuant sen anaren. Tantost e sens triga vengueren Jacob e Curial, e axi com foren dins, Curial satura e mira vers aquella
