Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/56

36

Curial y Guelfa.

rra e entre las mans de son enemich. E no obstant que fes tot son poder de relleuarse, vanament empero si traballaua, car Curial li staua desus ab la spasa en la ma, e sis relleuas lo menaçaua de mort. La donchs dix Curial:—Harrich, sab Deus que yo no desig la tua mort, car no mas ofes de cosa alguna, et pregat hages per quiti aquell prom qui esta en les mans del borell a gran vergonya de quants cauallers e gentils homens lo miren, e maior de tu mateix, si ab dret juyhi lo volies mirar. E axi encarat torn a pregar, si pregaries de home qui la vida o la mort pot donar atu deuen esser oydes, quet vulles partir daquesta querella, e pensa que no fretura de caualleria, mas ta mala justicia, ta a aquest punt aportat. Harrich creent hauer mal dret e tement la spasa del altre que li staua sobrel cap, respos:—Caualler, yo per amor de tu vull hauer lo prom per quiti, car crech certament que nom es de res tengut, car si yo bon dret hagues, ne tu ne altre nom poguerets sobrar. Los feels, qui totes aquestes coses hauien oydes corregueren al pretor, lo qual tantost vench e lleua lo caualler, qui jahia, e deliura lo prom: e daqui auant trague del camp los cauallers, anant primer Harrich de Fontaynes e apres Curial e lo pretor. Gran fonch la honor que lo pretor feu aquell jorn a Curial, mas maior era lo plaer que Jacob de Cleues hach, pensant que hauent tal companyo en defensio dela Duquessa, la batalla se finaria a honor sua. ¿Queus dire del prom nomenat mossen Auger