Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/543

Aquesta pàgina ha estat revisada.
523
notes.

una tenda ab quatre retrets molt bella, toda de ceti ras carmesi, brodada de laços dor e de ulls, e en la porta hauia un lebrer blanch molt ben fet qui semblaua fos viu, e tenia un collar fet de perles e de safirs, e per les vores de la porta de la tenda hauia letres de perles e de pedres precioses qui deyen: Comant pora mon paubre cuer pourter, la grant dolour que li faut á soufrir.

(11) P. 263, l. 13:—¿recordats vos, senyora, de les paraules que dix Guismunda de Tancredi á son pare sobre lo fet de Guiscart, e de la descripció de noblesa? Aludeix aquí l' autor á la historia sentimental dels amors de Guiscart y Guismunda que 's conta en la novela primera de la jornada IV del Decamerone de Boccacci. Entre 'ls principis, la condició y la oculta amor de Curial y del infortunat amant de Salern hi ha alguna semblança. L' autor se refereix á ella y fá després menció de la trágica mort dels dos amants. La patética narració de Boccacci fou molt coneguda en la Edat Mitja y sa influencia ha arribat fins als temps moderns. Literaturblatt für germanische und romanische Philologie. XIII C. 412.—Sherwood, Die neuenglische Bearbeitungen der Erzählung Boccaccios von Ghismonda und Guiscardo.

(12) P. 294, l. 17:—e apres sen ana al Mont del Sinahi al monastir de Sancta Caterina... Aquest monastir tingué en la Edat Mitja molta anomenada, y á la sepultura de la sant se li atrubuian virtuts curatives miraculoses. Allí vivían tretze monjos en extrema pobretat, puig no 'ls podian portar vianda sino tres cops per setmana. «En cel mont la (Synaí) ú li lois fu donnée porterent li angele le cors sainte Katerine, quan de ót le cief copé en Egipte. La gist en ville que ses cors rent. Et lassus a une abeie de moines Gris.» Ernoul.—Fragments relatifs a la Galilee, p. 63, dels Itineraires á Jersusalem, Geneve 1882.

(13) P. 296, l. 12:—de ogni valor porto cinta la corda. Y després d'aquesta cita encomiástica, cita ab que posa en alt los famosos actes del valerós Rey d'Aragó, escrits en molts autentichs e grans libres per diverses, grans e molt solemnes doctors, segueix lo comentari que ompla lo restant del capitol. «Legidor, aten be a les paraules que diu: que de tota valor, e no li posa defalliment, etc.» La tercina del Dant, á la qual pertany lo fragment citat, es la seguent:
Quel que par si membrato, e che s'accorda,
cantando con colui dal maschio naso,
d'ogni valor portó cinta la corda. (Purgatori, cant VII, terc. 88)
Ab lo retrato del Rey que fan lo Dant y altres escriptors, s'acorda lo del autor de la present novela:«Axi mateix Curial, mira lo Rey (Pere) e viu lo molt espes de tota la persona e de condecent statura, terrible en lesguart, los ulls tots ardents e que paria que alla on miraua metia terror: parlaua poch.» (p. 199).

(14) P. 308, l. 14:—e romp totes les cauernes de Lipar e per cada forat ixen vents tempestuosos, etc. Lipari anomenada Meligunis en los temps antichs es la mes gran del archipelech d'illes volcániques d'aquest nom, ahont los grechs hi posaren lo estatge de Eolus, lo deu dels vents.