(6) P. 57, l. 26:—no poguera ferne mostrar maior baudor. Baudor ó bauzor, com si diguessem, major ostentació, major joya ó alegria, expresió poch usada en los textos catalans.
E platz mi quant aug la bauzor
Dels auzels que fan retentir
Los chant per lo boscatge...
(Bertrand de Born: Be 'm play).
Don menan gran baudor per tota la ciutat.
(Vie de S. Honorat).
«Unde usque in hodiernum diem... lingua romana baudour id est gaudium deorum, ab incolis nuncupatur.»
Vid. M. Raynouard.—Lexique roman du dictionnarire de la langue des troubadours.—Paris. 1844.—T. II, p. 201.
(7) P. 58, l. 14:—No vull musar en escriure, etc. Prov., Muzar, musar; Ant. Franc., Muser; Ant. Esp., Musar; Ital., Musare; verb. esperar en vá, entretenirse, etc.
Qui fin' amor vol blasmar
Elha 'l fai si en fol muzar
Que per art cuida esser peritz.
(Marcabrus)
Si l'us musa, l'autre bada (idem)
Vid. Raynouard. Ibid. t. IV.
Mes endevant torna á valerse de la metexa paraula. No vull musar en descriure les viandres, etc. (p.60, l.28).—Car estar musant e no hauer de que sostenir lestat en lo qual se ere mes, etc. (p.342, l.2).
(8) P. 95, l. 12:—Malay son venguts los strangers no coneguts. La expresió malay se llegeix encara en altres dos indrets:... mala hi era vengut Boca de Far (p.106, cap. 37)... que si lo jorn seguent tornauen al torneig, malay vindrien pera ells (p.204, c. 40). Sembla que aquesta expressió malay, no es altre cosa que la unió del adjectiu mala (en mal hora) pres adverbialment y la partícula locativa hi. Malay son venguts, equival á en mala hora hi son venguts, acepció que corrobora la frase del texto següent: Mala hi era vengut.
(9) P. 106, l. 18:—e aço mentre anima tindre en lo cors. Per equivocació se ha posat la nota en aquesta frase, en lloch de haverla col·locat en la que diu:—car per gracia de Deu un Rey tenim, quens dona manera que sens pendre argent daltri podem cercar lo mon. En aquest passatge comença la glorificació del Rey Pere III lo Gran, en qui sembla vol encarnar lo autor lo esperit caballeresch, á efecte d'un sentiment de catalanisme conscient, inspirat per lo conexement de la historia nacional, ó produhit per la impressió de la lectura de Dant y de Bocacci, los escriptors extrangers que mes contribuhiren á idealisar la figura d'aquell llegendari monarca. Molts son los punts en que lo autor insisteix en los elogis del Rey catalá. Citarém aquí lo cap. 47, p.121, del Llibre I: (Hauia en aquest temps en Aragó un Rey molt noble e molt valeros en estrem, etc.); y en lo Llibre II, los cap. 35, p. 192 (Ell es lo millor caualler del mon sens tota falla); 39, p. 199, y 41, p. 207, plens de recorts del torneig de Burdeus; lo