.jpg)
(1) Plana 3, línia 2:—un gentil hom... Hi ha aquí en lo lloch destinat al nom del pare de Curial, una clariana ó blanch, que corrobora que 'l manuscrit no es autógrafo. En Milá y Fontanals, en lo curt y precipitat estudi dedicat á aquesta novela (Vid. Un roman catalan. Obras completas. Tomo III, p. 485), al transcriure aquest capítol, comple erradament la dita clariana ab lo nom de Curial, qu' es lo del fill del gentil hom, no lo d'aquest.
(2) P. 4, l. 20:—staua en un castell apellat Pont de Stura. No Pont de Sturei, com llegi En Milá (loc. cit. p.488). Pontestura, municipi avuy que compren los dos llogarets de Rocchetta y Viallarda, ab 2155 habitants; pertany al bisbat de Casale Monferrato. Antigament s'hi alçava un castell d'alguna importancia ahont hi feyan posada en la bona estació los Marquesos de Montferrat, als quals pertenexia: encara era habitador al principi d'aquest segle, mes ara es tot enrunat. Sembla que 'l nom primitiu de Pontestura fon Pons Turris, perque 'l pont sota 'l qual passava 'l Po, estava defensat per una forta torra pera seguretat dels passatgers. (Vid. Dizionario Corografico dell' Italia del prof. Amato Amati, etc. Milano.—Vallardi: sens data d'impressió).
(3) P. 34, l. 7:—un leo dargent, rampant, qui trauessada ab dues etc. Encara que axis se llegeix en lo M.S. que hem tingut á la vista, sembla que ha de dir: un leo dargent rampant qui trauessaua ab dues les colors del estandart.
(4) P. 35, l. 11:—laxes los aler! dexaulos anar. No es aquesta la sola vegada que l'autor se val de expressions franceses mes ó menys corruptes, pera donar color á la narració. Vegis mes endavant al parlar de la iuscripció de tenda de Laquesis: Comant pora mon paubre cuer pourter, la grant dolour que li faut a soufrir. (p.195) En certa ocasió Curial se presentá portant un braçalet d'or, ab una llegenda que deya: ami sens amie, (p.197) y mes tart quan tota la Cort del Puig hagué demanat mercé per ell, tragué un