Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/527

507

Llibre tercer.

panyats en multitut glomerosa comencen lo torneig. Per que Curial, prenent una de las sues lançes, met se per mig, e encontra un caualler molt famos e derrocal del cauall; encontra un altre e axi mateix lenderroca; e altre apres e si fa tans com dauant lin venen, en manera que no era caualler qui per ell fos ben encontrat que no desemparas lo cauall. Tot hom deya:—Aquest es lo caualler de re; certes sua sera la honor daquesta jornada. Lo Duch Dorleans confiaua molt de la sua virtut e cuidant venjar la cayguda que en lo precedent dia hauia feta, se lexa anar contra lo caualler qui alli dauant la Reyna feya armes, e fer lo molt ardidament e ab tan gran força que tota la lança feu volar en peces. Mas certes no feu cosa james de que tantost hagues guardo, que laltrel trasch de la sella tant com la lança hauia de lonch, e fonch tan gran lo colp que pres, que hach obs aiuda al leuar. Laquesis quel viu, malay lo caualler—mas la Guelfa en son cor litornaua les saluts—cuydaua morir de malenconia e tota rabiaua de mal talent. Los cauallers del Duch venen contra aquells de Curial, rompen les lançes los uns en los altres, despuys meten mans per les spases e comencen un torneig molt forts. Lo Duch fonch muntat en les lotges e estech entre la Reyna e la Guelfa, e mira les marauelles del torneig. Laquesis deya mal continuament del caualler del falco, no de la sua caualleria, car no la podia rependre, mas de la sua vanagloria e del ergull. Lo Duch li dix que callas, car ja era stat temps