Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/525

505

Llibre tercer.

nulls temps lo hauia vist en torneig, se abilla es mes en tan gran punt que pera lo maior Rey del mon fora molt, e ab trenta cauallers de casa sua, prous e molt valents, venguda la ora del torneig, benauenturadament a la plaça peruench. Aportaua Curial lescut tot negre ab un falco encapellat pintat en mig, segons altres vegades hauia fet, e ell e tots los seus, paraments burells e negres, e los escuts daquella matexa color, lleuat solament Curial qui tot negre lo portaua segons es dit. Lo cauall de Curial aportaua una esquella al coll, la qual de gran troç luny mouent se lo cauall se sentia, e daquesta matexa manera sis caualls emperamentats ab sis pages molt ben vestits e ricament abillats li anauen dauant, ab sis lançes tan grosses que dauant li portauen, que nulls temps caualler tan forts les porta a torneig. E com ja les lotges fossen plenes, e la plaça ab infinides gents en multitut copiosa, aquell llamp de caualleria, ab brogit de moltes trompetes, crits de infinides gents, que uns cantauen, altres cridauen, gran brogit de tabals, e apres, melodios so de ministrers, vench a les lotges. Enuirona lo la gent que se li met en torn, en tan gran copia, que no li donauen loch que a les lotges se pogues acostar. Empero com lo dit Curial ab molt gran treball hach feta reuerencia al Rey, lo qual de la ma tenia lo Marques, a la senyora Reyna e als altres senyors e senyores, en altes veus axi dix:—Yous suplich que demanant merce me obtengats perdo, a grans crits, de una senyora que diu que es