Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/519

499

Llibre tercer.

grans senyors daquell Regne, la resta del temps solament a fer e solemnizar festa e festes totalment se donaren. Era dilluns lo dia de la festa de Santa Maria Dagost, perque lo diumenge abans celebraren les vespres del torneig. Totes les senyores muntaren en les lotges, e la Reyna que viu la Guelfa plena de incredible bellesa, comença a festeiarla axi per amor della e de Curial com per despit de Laquesis la qual tenie present. Mirarense les dues, e jatsia la Guelfa com a viuda fos de negre vestida, empero la sua gracia era tanta que paria que la honestat daquelles negres vestedures cresques la sua bellesa. Laquesis la miraua de fit en fit e no partie della la sua vista. Mirauen la tots los cauallers e gentils homens e con mes la mirauen, mes crexia a cascu lo desig de mirarla, e paregue a tots que des que la Guelfa era venguda, Laquesis hauia perduda la meytat de la sua bellesa. Empero entre tant en la plaça se rompien moltes lançes de cada part, e la Reyna retengue prop si la Guelfa e nos veya sodolla de contemplarla. Lo Duch Dorleans que era assats notable caualler vench a la plaça molt ben acompanyat e rompe moltes lançes e feu marauelles de son cors. Axi mateix altres Duchs, Princeps, Comtes e grans senyors en gran nombre, rompien moltes lançes e feyen maravelloses coses. Curial vench no molt be mas couinentment abillat, e per ço no fonch conegut, car sabien que pera ell e sos cauallers eren estats fets preciosos peraments e sabien que era lo mills