Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/503

483

Llibre tercer.

poriets combatre e vençre en un jorn. E yous jur, puys que a la vostra senyoria ha plagut que yo hage lo carrech daquesta batalla, que yo sere vencedor, e son cert que ara ni en altre temps no pusch esser vençut e tal es la mia sort. Perque tot hom sesforce be, car los Turchs seran desconfits, vençuts e morts, e yous partire en breu tota la sua desferra. E aci no cal pus parlar, sino que no prengats en va la gracia que Deus vos presenta, ans li exits a cami, e si huy feyats festa de vencedors, vos jur com a caualler que la poriets fer certament e no seriets enganats. Confortaren se tots algun poch e leuant se del consell, vist que Curial hauia carrech de ordonar totes les coses, no esperaren sino quant los serie manat que isquessen ala batalla. Curial, qui ab gran diligencia e sollicitut entenia al regiment, en un cartell ordona totes les sues batalles e foren vint e quatre, e ordonat en cascuna bon capita forts e notable, lo dilluns bon mati, un poch quasi abans del jorn, a la resplandor de la luna, los mana exir. E posades totes les batalles en orde reglat, com lo sol començas a exir, ja les imperials banderes resplandien en lo camp. Lo vell Emperador, qui viu tols los senyors exits e ab regular providencia ordonats, hach sobiran goig. E mes ell en lloch molt alt, munit de alguna fortalesa e de valents cauallers quil guardassen, los enemichs, qui ja en lo camp semblantment eren, començaren a esperar. Los Turchs qui tan poch dormien, ordenades les sues trenta batalles, començaren a moure, contra