Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/495

475

Llibre tercer.

e com fonch armat, viu lo Turch en loch couinent a batalla de peu e que li tenien una lança e una maça de prop, e viu semblantment tots los chrestians mirar. Mas algun no hauia ardiment de combatre, perque hach molt gran vergonya que tots los chrestians estiguessen axi retrets, e feu se auant. E enuia a dir a Critxi ques apartas dels seus, que ell lo combatria. Critxi demana qui era. Fonch li dit que un gran capita estranger qui ab mil bacinets era vengut. Critxi feu apartar los seus e manals que degu nos mogues. E donades certes rahenes e seguretats la una part a la altra, Curial se mostra, e lo Turch se feu mes auant que no estaua, e, verdugueiant la lança, portant la maça en la ma esquerra, se mou contra Curial. Curial quil viu venir, tenint una altra lança en la ma dreta e una bona hatxa en lasquerra, va contral Turch. Trameten se les lançes, e encara ques ferissen als pits les feels armes los guardaren de dan. Ladonchs meten les mans a les segones armes, ço es, la hatxa e la maça, e comensen se a espolsar les cuyraces ab tal virtut, que tots los miradors stauen marauellats. Tenia lo Turch en lo cap una capellina escarada, Curial un bacinet ab la cara baxa; e donantse grans colps e molt espessos. Curial sauisa Critxi no hauer cara en la capellina, perque tantost lo feri ab la punta de la hatxa en la cara. Lo Turch, sentintse ferit, ahurta Curial molt cruelment mostrant tot quant podia fer; e Curial conech certament aquest esser lo pus dur e lo pus aspre caualler que ell james