Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/49

29

Llibre primer.

respondre al acusador, quis ofer ferho conexer per batalla atot caualler qui contra ell presumira entrar en camp, e los fills, com auols cauallers, noy gosen respondre.—La donchs, dix Curial ason companyo, façam nos auant e veiam si per ventura porem metre algun remey ala vida daquest prom. Respos Jacob:—¿Quina cura hauem dels fets daltri? haiam cura dels nostres e farem prou. Dix Curial:—Si Deus me do honor, volenterosament me entreuendria en aquest fet per veure si hi poria fer algun be, en manera que aquest prohom desapoderat la sua vellesa nol faça malmirent. E metent se auant saluda lo pretor qui aquella execucio feya e no speraua sino que lo prom hagues confessat. Lo pretor veent los estrangers, desijos de honrarlos sacosta aells els torna los saluts. E Curial tantost dix:—¿Que ha fet aquest prom que axil volets fer morir? Perque volent respondre lo pretor, lo caualler acusant dix:—Ha mort falsament aqueix caualler germa meu qui jau aqui deuant vos. Respos lo vell:—Ments per la gola car yo nol he mort, ne se res en la sua mort, encara que mo hauia merescut. E si yo fos lo que solia yo ten faria desdir. A! Perrin e Hans, no sots vosaltres mos fills, sino yo no morria axi ab fama de fals homeys. Los dos cauallers jouens sos fills qui aqui eren, tement la força del acusant qui era forts caualler e en armes molt prouat e famos, callauan, mas certes los seus ulls no stauen exuts, perque Curial dix:—Caualler, per Deu merce, hages pietat daquesta vellesa. ¿E que