Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/488

468

Curial y Guelfa.

fet, car de les cerimonies daquestes batalles assats e molt nauem tractat desus. Lo camp fonch aplanat e feta una lliça no tan solemne com en França, car, segons me apar, en Anglaterra en aquell temps nos feyen tan grans cerimonies de dos cauallers quis combatessen. Curial sabe que Guillalmes hauia parlat e parlaua dell molt desonestament e, no sens injuria, li menaçaua de matarlo en aquell camp ab paraules descompostes e fora de tot orde de caualleria. E anaua tot inflat e hauia desig de la batalla, e encara de matarse ab ell abans daquell jorn. E totora que passaua lo un prop laltre, Guillalmes dehia alguns mots fexuchs de Curial, per ço que Curial los oys. Perque un jorn com en lo palau del Rey, Curial prop lo dit Guillalmes passas, e Guillalmes digues semblants paraules contra Curial, com moltes altres vegades hauia fet, Curial sacosta a ell e deuant molta notable gent li dix:—Guillalmes, sius recordassets que en breu vos e yo donarem comte lo un al altre de ço que hauem fet e dit, no parlariets segons que fets, e si Deus maiut les paraules que vos diets no son de tal caualler com vos cuydats esser. E si tan gran desig hauets de obrar com de parlar, pregats lo Rey queus vulla acurtar lo temps e dema sie la jornada; o si daga tenits e daga tench, iscam de casa del Rey e rahonem nos, o callats com yo pas prop vos, car segons vos he dit vostres paraules mes son de foll que de saui caualler. Guillalmes, fello ans furios o rabios, volgue exir, mas aquells senyors qui entorn li estauan lo