Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/486

Aquesta pàgina ha estat revisada.
466
Curial y Guelfa.

ella ha usat, e conega que los vots ne les promissions que ella ha fets en ofensa de la tua jurisdiccio diuinal, sens permissio tua, nos poden conseruar sino tant com a tu plau. E esperant resposta, calla. No triga molt que del temple isque una veu suau e dolça molt que dix:—Amiga mia molt cara, yo he oyda la tua oracio: ço que demanes se fara. E tantost Fortuna sich parti.

86.

E

N aquest temps hauia en Londres un caualler de Bretanya molt valent apellat Guillalmes del Chastell, e no gosaua estar en lo Regne de França per alguna cosa que hauia feta contra lo plaer del Rey, e hauia molts anys que viuia en Anglaterra. Aquest caualler per fama, e encara de fet, era lo pus fort e lo pus valent caualler que en tot lo Reyalme de França se trobas, e encara en Anglaterra no hauia par ne egual. Aquest caualler era stat germa de un caualler qui Bertran del Chastell hach nom, lo qual hauia combatut Curial en lo cami que a forma de caualler errant feu al torneig de Melu. E perque Bertran del Chastell despuys se parti del monastir en lo segon libre mencionat, per aquella batalla perde lo seny e apres la vida. Guillalmes del Chastell son frare, tenint per aquella raho lo ventrell gros contra Curial, sabent que Curial era tornat, per un haraut lo scriui requirint lo de batalla pera dauant lo Rey Danglaterra, com lo dit Guillalmes en França no gosas passar. E jatsia Curial per dues letres se fos escusat daquella