Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/484

Aquesta pàgina ha estat revisada.
464
Curial y Guelfa.

serue orde en sos fets ne iustifich la sua causa, empero no pot tant noure al saui diligent com al ignorant negligent. Ans aue moltes vegades quel porfidios la venç, en tant ques mante contra la Fortuna, no per ventura tan be com faria si ella li fos amiga e li aiudas, ne tan poch li va tan mal com faria si a ella de genolls se retes e remetes los fets a natura. E axi ella matexa cerca via com lo remuntas segons hauia començat en lo furt dels dobles. E veent que sens la fauor de Venus bonament fer nos poria, jatsia contra ella hagues un poch gros lo ventrell, pensa pregarla que per elles dos lo caualler fos aiudat. Perque la Fortuna tantos sen ana en lo regne de Xipre e munta al temple de Venus e com sacostas a les portes ficats los genolls, en la seguent forma parla:

85.

O

celestial margarita! ¡O Diana molt resplandent! ¡O Lucifer, tu que preuens lo sol e denuncies a les gents lo adueniment del dia! ¡O Esperus, tu quit pons en lo Regne Desperia e a alguns te pons massa tart, a altres massa tost, segons lurs necessitats. Vet maci penedida de ço que contra tu e ton excellent fill furiosament digui. Miram be e aqueix teu piados ull giral enuers mi, e sie yo mirada per tu ab aquella benignitat e mansuetut que fonch mirat lo violador de la boca, per lo qual fonch respost; si als quens amen matam, ¿que farem a aquells als quals som en oy capital? Yo, deuota tua, te deman mil vegades perdo et suplich que no vulles usar de la cruel