actes de Venus despenia totalment lo temps. Aquest era lo seu studi, lo seu deport e encara tot lo seu be, e finalment sino en aquests fastijosos plaers no pensaua. E mentre en aço stigues, que hom quil conegues nol jugaua sino per gulos e deuorador, e finalment freturos de tota virtut, e aplicat tant a la deshonestat e fastig dels vicis de la carn, una nit en sompnis la seguent visio li aparech:
83.
QUELL deu que los gentils apellauen deu de sciencia, ço es, Baco, fill de Semel, estant en uns palaus grans e molt richs, emperamentats de pampols ab gran copia de rayms, acompanyat de infinides gens, a Curial se mostra en la manera y orde que segueix. Estauen dauant aquell deu, a la part empero esquerra, una Reyna ab aquella cara joue e fadrina e una corona al cap no molt preciosa, circuyda de infinits minyons, qui uns legien, altres plorauen. E tenia la dita Reyna en la ma dreta unes correiades e en lasquerra un cantell de pa. Stauan dauant aquesta quatre donzelles molt belles, les quals los seus noms propris tenien brodats als pits e per aquestes letres Curial sabe lo nom de cada una delles, ço es, Ortografia, Ethimologia, Diassintastica e Prosodia. Apres daquesta, ia pus prop de Baco, staua una altra Reyna ab la cara molt aguda e no podia estar segura e tenia dues serps, ço es, una en cascuna ma, les quals continuament se volien mordre, e de fet se morderan sino que la Reyna apartaua les mans en manera que
