Aquesta pàgina ha estat revisada.
456
Curial y Guelfa.
| Guel. | ¡Ay de mi! A com fallia encara quem carregueu lanima daquella mora folla! Plagues a Deu fos viua, e Curial hagues be ab ella. |
| Abad. | Curial no pot hauer be sens vos. |
| Guel. | Ne ab mi no laura, segons vos he dit. |
| Abad. | Puys que axi es que volets que sen vage, haiats tanta pietat que nol trametats a demanar almoynes per les portes. Donats li ab que isca daçi es pusca metre en algun estat rahonable, fins que a Deu placia la sua mala sort hage fi, que en ma fe no crech nasques may en lo mon home pus mal fadat que aquest. |
| Guel. | Sospira, e dix:—No hagues yo hauda ab ell pijor sort que ell ab mi, e daço no pus. Anats, e Melchior doneli ço que hage obs per metres en estat de vint caualcadares e en aquell lo mantenga, e doneli los joyells e robes que li lexa empenyades com sich perti, e vage sen en nom de Deu e cerch son auantage. E no sperant de mi perdo sino en la forma dauant dita, meta silenci en la sua boca e nom scriua, nes cur de mi car certes yol he de tot en tot auorrit e com mes men parlats, tant mes pijoren sos fets. |
