que sie tornada en son estat. Dix lo Rey:—Digues, Juves, ¿e perque plora tant?—Respos:—Senyor, per molt que yo la hage volguda guardar, no he pogut fer tant que ella no hage sabuda la mort de son pare, e la mesquina amaual mes que la sua vida e no fa sino plorar; e com vos he dit, ha perdut lo menjar e esta tan amarga que no es hom del mon que la pusca consolar. Replica lo Rey:—¿E qui lay dix?—Senyor, yo no ho he pogut saber, car moltes persones lan visitada e visiten cascun jorn, e per molt que yo hi hage volgut proveyr no he pogut. Empero, Deu volent, la longuesa del temps secara les lagremes e donara loch a les coses e enujar sa de planyer.—Ver es, dix lo Rey, empero molt me plauria saber qui loy ha dit. Torna Juves e dix:—Senyor, per auant ella matexa ho dira. Lo Rey ladonchs dix:—Juves, yot prech que Cammar sie pensada e seruida lo mills que en lo mon pusca esser, en manera que prestament sie tornada a sanitat, car en ma fe molt me tarda lo veurela en bon punt. Juves respos que ell si treballaria tant com a ell seria possible.
67.
URANT aquest temps los catius anauen los divendres a Tuniç e cercauan amistats, e per fet de ventura confiaren de un genoues molt famos appellat Andrea de Nigro, e comanaren li mil dobles pregant lo que les volgues guardar e tenir manera com fossen reemuts e isquessen de catiu. Berenguer conexia alguns mercaders catalans e entrels altres parla
