Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/448

428

Curial y Guelfa.

pare, e per industria de una sua nodriça, cuydant lo pare jaure ab altre dona, jague ab sa propria filla, e despuys sabut lengan la mata, e los Deus conuertiren la en arbre, lo qual continuament plora, e les sues lagremes amargues tenen aquell mateix nom de Mirra. E Juno ¿no jague ab son germa Jupiter, e tenial en fama de marit en escarn e vituperi de tot lo mon, e moltes altres, tantes com los cabells del cap, les quals per no allongar la mia vida lexare de nomenar? Axi que vostra errada no es tanta com vos la fets, e cas que gran fos, vos matexa lo elegis, degu nous feu força, ans per vostre grat hauets usat de vostra eleccio. E de mi serie lo contrari, car lo Rey mata mon pare per causa mia e yo sens colpa, e que ara que mon pare per aquesta causa es mort, fes ço que no volgui fer quant ell me pregaua! He escampada la sanch de mon pare, de que pusch esser appellada parricida, e que no scampe la mia! ¡Ay, e com hauria bona sort si aquestes dues sanchs se mesclassen! Empero pus que aço mes tolt, les animes se mesclaran. ¡O anima tribulada de mon pare, speram que tost sere ab tu! E sapies que no trigare, e si en lo pus pregon carçre del infernal Etige habites,