Aquesta pàgina ha estat revisada.
426
Curial y Guelfa.
donada mort, sino que no ho pogue dir en la fi? ¿E quiny mal feu a Cesar? ¿E libertat penses que sie la mort? Carçre escur e tenebros la pots apellar, e exili sens sperança de retorn. Mas si per ventura tens lo cor en altre part, digues mo, filla mia, que yo tindre manera que de tot talegraras.
Cam. | ¿E en qual part pusch yo tenir lo cor? ¿No sabets vos be que ha set anys que açi no ha entrat home del mon sino aquests catius? |
Fat. | Filla mia, sapies que moltes dones son que puys los es tolta auinentesa de practicar ab homens condecents a lur honor, practiquen ab aquells qui poden hauer, segons ab lo nostre Berenguer qui es catiu, faç yo, que plagues a Deu fos per començar. |
Cam. | Si fos per fer, millor seria, empero no sots vos sola aquella que en los actes de Venus sots cayguda, e de tant hauets hauda bona sort, que ho hauets fet ab home virtuos, car la captiuitat no tol la virtut, e si per lo contrari, la virtut tol la captiuitat. Car legim que Plato, gran philosof, fonch presoner de un tiran e venut per preu, e dix al quel hauia comprat: Yo son maior que tu. E no ho dix sino perque era pus |