Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/435

Aquesta pàgina ha estat revisada.
415
Llibre tercer.

e cas que li respongues, la resposta serie molt desplasent, e per aquesta raho lo Rey se enfelloniria, el faria matar o al menys lo destruyria. Car era home molt luxurios, e com sabia alguna donzella que bella fos, tantost la volie, e era mester que son pare tantost lay donas, sino la brega, lo oy e la rancor eren en lo camp, e sens mort no perdonaua. Perque Faraig dix a la sua filla:

52.

D

IGUES, filla, ¿e penses tu que altre Deu sia maior quel Rey? ¿E a qual Deu pots oferir lo teu cors que mes honor e be te pusca fer? ¿No sabs tu que ço que aquest senyor vol ques faça en son Regne, coue que sie fet? ¿Com dire yo de no a aquell quim pot fer e desfer, segons li caura en lenteniment? Prech te, filla mia, que lexes aquestes maneres, que no taporten profit. Serueix lo Rey, puys que li plau, car qui serueix al Rey serueix a Deu. Car lo Rey Deu es en la terra, e si per ventura ab axo que fas poguesses escapar, encara seria tolerable, empero axo no toll que lo manament del Rey nos faça, ans a fina força sa afer. E axi mante, si manament de pare hach loch en filla, quet vullas torcar la cara e adobar lo mills que pusques fer, car per res del mon yo no stare de fer lo manament del Rey, e mes am sostenir les tues injustes lagremes, que no en correr la ira del Rey que nulls temps ha fi. La donzella que oy parlar son pare, pensa ans creegue que la voldrie forçar, e contre son voler amenar la al Rey,