13.
O passaren gayre dies que estant lo Marques, sa muller e sa sor en una vila apellada Casalo, un heraut vench Dalamanya, e cercaua un caualler qui en romiage a sant Jaume de Galicia era anat e trobal aqui en un ostal on jahie greument malalt, e donali una letra de la Duquesa Dostalrich contenent que desque ell era partit per fer son romiatge ella era stada acusada de adulteri, lo qual deyen que hauia comes ab ell, per la qual cosa lo Duch son senyor e marit la hauia dampnada a mort. Empero aprechs de la Reyna Dongria, qui sa cosina germana era, hauia obtengut qui si ell ab lo qual del adulteri era acusada, per batalla de son cors e dun companyo que hagues, contra dos cauallers qui la acusauan la volia defendre, vencent la batalla seria quita, en altre manera la sentencia seria executada, de que ella seria cremada e morria a gran tort. Lo caualler qui molt valent era, reebuda la letra e trobantse greument malalt e en punt de no poder socorrer ala Duquesa, senti de present en son cor dolor inextimable. E quasi fora exit de seny comença a cridar grans crits e afer lo pus fort e maior dol del mon. Plegaren aquestes nouelles a les orelles del Marques, perque lo Marques tantost acompanyat de Curial e de molts altres de la sua casa anaren veure lo caualler, lo qual trobaren fort trist e desconsolat, e apres quel hagueren saludat li demanaren quant temps hauia que era malalt e com se sentia, e si hauia res mester. Lo caualler malalt oynt aço comença a planyer se greument e responent
