Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/420

400

Curial y Guelfa.

Yo nous puch descriure los pensaments de cascu, car nols viu; pus e quant deus volgue que lo jorn fonch vengut, cuydaren cobrar alguna poca sperança, per ço que la tempestat del vent algun poch comença a ablanir e perdre la força. Empero les ones crexien e la mar bramaua molt spauentablement, e tempesteiaua aquella mesquina galera, la qual feya molta aygua e era en punt de perdres, e axi ana tot aquell jorn e la nit seguent fins al terç jorn que feri en terra dauant Tripol de Barberia. E com hagues poch temps que certes galeres e terides del Rey Darago haguessen donats grans dans en aquella ribera e sen hauien aportades moltes animes e dues galeres armades de moros, e cremades moltes altres fustes menors, staua tota aquella ribera ab les orelles alçades, perque los moros qui veren la galera venguda atraues corregueren alla, e veent que eren chrestians aquells pochs que en la galera trobaren vius, foren mesos a spasa e tots tallats en peces. E no escaparen sino Curial e un gentil home catala qui hauia nom Galceran de Madiona, home valent e de gran esforç, e aquests no foren escapats sino que pensauan que eran morts, qui axi com a morts en la cambra jayen. Empero, passada la furor als moros, trobaren que eren vius, e tragueren los de la galera assats vituperosament, e ab les mans ligades foren venuts a poch preu. Car no pensauan que poguessen escapar en manera alguna del mon, e foren comprats per un moro estranger, lo qual dins terra mes de quarante