Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/418

Aquesta pàgina ha estat revisada.
398
Curial y Guelfa.

trobat en aquell stat, ne mans de homens no eren bastants a compondre aquella corona, ne a fer aquelles letres. Axi que Curial, a forma de home quis leua de longa e dura malaltia, molt flacament se leua dempeus e no podia anar ni tenir se; axi que aiudat dels seus, poch a poch fonch amenat a la ciutat, e despuys per ses jornades a la galera preuench, e entrat dins, mana que a Genoua aportessen, perque lo patro mana fer aquella via. E axi nauegaren molts jorns prosperament e salua.

41.

T

ANTA era la bonança de la mar, que a Curial ne als seus no era vijares que james aquell temps se degues mudar, e axi anaren molts jorns ab bon temps. Empero, la Fortuna e la Enueia qui no dormien, per unes vies e per altres enfelloniren Neptuno, deu de la mar, e tantost ab gran furor trames li los seus harauts, publicant li guerra e maror, perque los harauts mostrades les esquenes als nauegants, tornaren a lur Rey. Neptuno, adonchs, muntat en lo seu carro tirat per quatre dalfins, discorre e comou totes les profunditats de la mar. Eolo romp e trenca totes les coues de Lipar, de Ponça e de Sicilia; ixen vents tempestuosos, feren la fac de aquella lisa e blanca mar, comouenla, tempestegenla e per los batiments brama e plora; la mesquina tormentada, molestada e maltractada, lamentas de hauer tan cruel tiran per Rey e senyor. Los mariners, vists los harauts de Neptuno, aperceben les mans e meten se