ve amenys quant vol compendre e memorar los diuinals actes, als quals seny ne memoria de homens no basta. Axi que los gentils homens de la companyia de Curial lo despertaren; e ell, metent se les mans al cap, se troba coronat de lor, e en lo front un cartell qui deya: millor e pus valent entre los cauallers, e maior de tots los poetes e oradors qui vuy son.
40.
OLTES vegades aquells gentils homens hauien interrogat a Curial, empero ell no responia, ans staua com encantat, e miraues en torn, e no sabia que li hauia esdeuengut, ni gosaua parlar; sino ques metia les mans al cap, e no sabia si aquells gentils homens hauian trufat dell e com a foll li haguessen mes aquell xapellet al cap. E recordant se del sompni marauellauas de si mateix, e no sabia ço que li hauia esdeuengut. Ladonchs, un de aquells gentils homens li dix:—Curial, on sots? No regonexets la terra? Sots vos exit de memoria? Pensats de vos e metets consell en vos e en nos per manera que nous perdam. Sus, sus, dix un altre, anem daci, no perdam temps que assats hauem trigat; tornem a nostra galera e façam nostres fets. Ladonchs Curial torna a metres la ma al cap, e pres aquell xapellet e mirant lo, viu les letres, e mira la sua gent e dix:—Per quem hauets enuergonyit, so embriach, o per queus traets escarn de mi? Ladonchs tots afermaren ab jurament, que hom del mon nos era acostat a ell, ans lo hauien
