Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/413

393

Llibre tercer.

seure e no mudarse daquell lloch. Com Apollo dix:—Hector, per ço que es entrels viuents molt gran questio qual de tu e de Achilles fonch millor caualler, e semblantment qual escriptura de aquestes es pus vertadera, vull que siats judgats per Curial, qui vuy entrels quil conexen obte de caualleria corona e principat, e no a tort, que yot faç segur que no es lloat de algun acte que ell nol hage mills obrat que la lengua dels qui ho han vist no han pogut expressar, e si ell present no fos, yot diria moltes coses que ara per no caure en vici de adulacio haure de callar. Hector ladonchs mira a Curial mills que no hauia fet, e viu lo poch e quasi nan segons los homens daquell temps, e no li fonch vijares pogues esser tal com Apollo dit hauia. Empero Apollo qui conegue lo pensament de Hector, replica:—Not marauelles de ço que he dit, car sapies que tots los homens son vuy de poca statura, e aquest entrels qui viuen es assats e encara massa gran. Hector calla. Ladonchs Apollo dix:—Hector, lunyat de nosaltres e apartat vers aquesta altra part del temple, yo vull informar aquest caualler per ço que ell pusca justament pronunciar. Al qual Hector respos:—Yo nulls temps fuy desijos de vana loor, e ara menys que james, e aquells que la desigen, hagen la, que yo de tot en tot hi renunciu. E girant les spatles ab tota la sua venerable comitiua, daquell loch se lunya. E Curial com hach oyt Hector, no solament se tench per segur, ans encara romas alegre e molt consolat. E tantost Apollo, retenguts