Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/403

Aquesta pàgina ha estat revisada.
383
Llibre tercer.

muda la color. Empero encara ana auant algun poch; los companyons seus espaordits e plens de glay callaren se tots, e defallint los la força e la virtut, no pogueren anar auant, ans espaordits mirant se los uns als altres, se donaren causa de maior por. Car veyen se ab les cares mudades, tenyides de color de mort, muts e sens paraula, sens força e sens vigor e sens cosa quels consolas nels animas los spirits, e per ço forçats hagueren a seure ans a jaure, no podem se tenir en peus. E com per longa saho axi stiguessen. Curial, qui mes era anat auant, se estanca, e no podent mes auant anar, en una grada de marbre segue, e inclinant lo cap en una altra pedra per lo gran treball que passat hauia, sadormi. E dormit, oy grans crits, e fonch li vijares ques despertas. Empero ell dormia axi fort que nol hagueran despertat leugerament, e fonch li mostrat en aquell sompni Hector, fill de Priam, lo qual ell tota la sua vida veure hauia desijat. E la pahor que dell hague fonch tanta, que si Honorada sa mare fos stada present, dins lo seu ventre si pogues o almenys dauall les sues faldes vergonyosament fugint esglayat, se fora amagat de por.

29.

O

Curial, e fesses tu aquesta relacio qui ho vist en sompnis, e la mia ploma vergonyosa que torna roia en la mia ma no hagues a scriure lo cas seguent, car parla sens testimoni e alguns noy donaran fe. E si yo pogues lexar en lo tinter aquest acte, certes no sulcaria lo paper nel tenyiria ab aquesta tinta;