Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/401

Aquesta pàgina ha estat revisada.
381
Llibre tercer.

27.

A

NUIDES hauia acabat de parlar Dione, quant Fortuna se comença a tirar los cabells e a esquinçar les robes en los pits, e dix:—Euay de mi, que yo açi no venia per consell, que aiuda volia, aiuda e no consell! Digues, Dione, ¿e yo donit consell com tu me demanist aiuda? Ve, ve, Dione, sies amiga de quit vulles, car yo no he mester tals amichs. Assats hauria yo poch seny que de tal com tu prengues consell; car nol haguist pera tu quant laguist obs, e vols lo donar ami que nol te deman. Dione, Dione, si yot apellas a fer altre adulteri com fist ab Jouis, bem pens que series presta, e no hauries obs molts prechs; car gracia deu tu e ta filla, be ho hauets haut per mans. Car ta filla fonch muller de Vulcano, deu dels lamps, e adultera ab Mars; e vista per lo sol per una streta finestra, fonch envergonyida, si dir se pot la puta poder hauer vergonya, e fonch mostrada a tots los deus, los quals se tragueren escarn della. Axi que ta filla no es dea damor, de pau ne de concordia, mas dea de luxuria e de puteria. E per ço que fonch molt pus luxuriosa que totes les dones del mon, axi com a pus ensutzada e enuileyda, lapellen dea daquell pecat e daquella sutzura. E no stela en lo cel, mas truja sutza, vil e pudent es, e habita no en los cels ne es stela, car la stela ia era abans que ella nasques, mas en fanchs e lochs vils e pudents en los quals abans lo morro met quel peu; e basta ami hauerte prouada, e tu sies daquelles amigues ab les quals pot hom menaçar, mas no ferir. E axi roman, que sens