Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/392

Aquesta pàgina ha estat revisada.
372
Curial y Guelfa.

son certa que aiudats per mi haurets della dura e cruel venjança, e tal que nulls temps fonch vista ne oyda.

20.

E

tu Dione, Reyna de Xipre, qui tractant yo haguist del dit deu Jouis, Venus filla tua, la qual en gran singularitat fonch dotada de bellesa e pari del dit deu Cupido son fill, e fonch estellificada e collocada en lo cel tercer; e com appareix en lalba ha nom Lucifer, e com ve lo vespre e appareix en ponent ha nom Esperus, per raho com se pon en lo Regne de Speria. Recort te de la bona sort que haguist ab mi; car yot doni per enamorat lo maior de tots los deus mortals, e la tua filla deessa pari fill qui es deu dels enamorats, e fer ab les sues sagetes e no es persona quis pusca guardar de la sua inuisible treta; e com fer ab la fletxa dor enamora e encen, e com fer ab la fletxa de plom desenamora e refreda, e no es poble en lo mon que no sie subiugat a la sua senyoria ne que pusca estorçre de la sua amigable treta. E per ço com es a tu molt gran gloria que yo no hage oblidats lo noms de tan excellent dea com fonch la tua filla, la qual en molts lochs es apellada Dione; vull dauant tu repetir la gloria de la sua deitat, la qual me pens que sera no poch plaer a tu, perque veges com es stada tractada en lo mon e collocada en lo cel, e quant es gran la festa e mencio ques fa della uniuersalment per tot lo mon.