Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/386

366

Curial y Guelfa.

ara rius, ara dones, ara tolls, e finalment, en tu no ha sola una ora de fermetat! Ve, ve falsa e variable fembra, qui si tul volguist algun temps comportar, confessant per la tua falsa lengua ell esser noble e molt valeros, axi mateix yo noble, vull aiudar a altre noble, e pur com noure li volgues, no ho faria requirint men tan falsa e tan variable fembra com est, car tots temps tagui per sospitosa, e no vull hauer nom de afeminat quem gouerne per tu.—E dites aquestes paraules, lo peix mular en lo qual Neptumno caualcaua, comença a mugir, e les aygues bramauen, e comouent les ab la coa, volgues cabuçar e entrar sen al fons, mas aquella iniqua e varia Fortuna crida yuarçosament:—No fuges axi tost, oume per ton prou, sino sies cert que yo cridare Juno, germana e senyora tua, e ladonchs oyras mal quet pes. E com Neptumno no volgues oyr, ans se amagas en les profunditats de la mar, qui ia li feyen cami per on anas, e mudat en lo seu carro de quatre rodas, tirat per quatre dalfins, tengues son cami, aquella falsa Fortuna crida grans crits:—O Juno, amiga mia, ¿on est? Vine a mi e apareix me; vet maci que tesper; nom perdas la vergonya que tots temps trobi en tu, e la obediencia que haguist enuers mi, no penses amiga que per mos fets te vulla, ans son fets teus als quals tapelle. E dites aquestes paraules, la dita Juno comença a moure gran tempestat e a enuiar sagetes de llamps per diuerses parts, e los vents mouen tempestats, e ab fiblons feren les mars