Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/382

Aquesta pàgina ha estat revisada.
362
Curial y Guelfa.

ab anima ansiosa torna. E entrat en la sua galera, anuides parlaua, e los jouens reyen dell dients: ¡O quin begui! ¡O com es santa persona nostramo! E moteiauanlo tots, en manera que dins pochs dies oblidades les amonestacions del Sanglier, torna tal com era dabans. E vench li volentat de veure lo Monte Parnaso, on los poetes e philosofs solien estar, e apendre on eren los temples de Appollo e de Baco, deus segons la opinio antigua de sapiencia e de sciencia. Empero la Fortuna qui no era encara contenta dels dans que a Curial a instancia de la enueia procurats hauia, volguera que en lo partir Dalexandria peris, e com lo temps fos bo e plasent, e vees que Curial ab bonança sen anaua, salta auant e crida grans crits a Neptumno, deu de la mar, e ab veu congoxosa li parla e dix:

16.

O

quina peresa o negligencia es aquesta tua? ¿Com not vols apercebre Curial esser un dels millors e pus valents cauallers del mon? No pots pensar que del ira dels cels, dels vents, e de la terra, e dels inferns, e encara de la mar, los noms de Jupiter, de Juno, de Pluto e de tu, es fara senyor de tot? Pensa norresmenys que aquest no permetra, que aquesta gent morisca impla la fogueiant casa de Pluto, ans ab lo sant nom de aquell, los santuaris del qual ell ha visitats, dintre e fora los murs de Jherusalem, la girara a creure en aquell anyell qui porta los pecats del mon. E tu qui en aquestes terres