hauer comesos aquells pecats e no ten penits, ans ensuperbinte te glorieges en ells, e pensant que per aquesta sola causa mereix honor e fauor, ten vas dret als inferns e camines cascun jorn mil legues perque pusques atenyer ab temps. Not cal cuytar, que encara que altres vagen primers per pendre loch, no fallira loch a tu, e lo teu loch nol pendra degu, ans hauras gran e ampla posada, e sies cert que not fallira aquell a qui has seruit, ans ta ja donat guardo de tot ço e quant per ell has fet. E vet per ventura ¿tu penses que lo diable quit consella mal obrar, fa injuria a la anima en infern si li dona pena dient que aquella anima ha seruit aci en aquest mon? Donchs com se pot fer que per seruir lo a ell li done pena? Obre los ulls, car frare, e auiua los sentiments, car lo diable not dona pena per raho del seruey que li has fet, ans ta ia donat guardo, gloria e honor mundanal en esta manera, car tu te eres glorieiat en cometre los pecats sobre dits e per aço has aconseguida, tractant lo diable mundanal, fauor e honor, si aqueix nom mereix hauer. E axi lo guardo del diable ja las haut en aquest mon, e sit dona pena en laltre, no ho fa per raho que las seruit, mas com execudor de la justicia, per les ofenses fetes a Deu e dans donats a ton proysme, e axim par que ho deus entendre. Ja te dit totes les coses passen e no son sino fum. Diguesme, ¿on son aquells grans Reys qui senyoreiauen lo mon? ¿On es Eletra, de la qual vengueren tots los Reys de Troya? ¿On es Priam? ¿On son
Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/379
Aquesta pàgina ha estat revisada.
359
Llibre tercer.