Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/377

357

Llibre tercer.

esser pobre per nos, e despuys mo ha mostrat Sant Francesch, lo qual seguint la pobresa e humilitat de Jesus, meresque esser signat de les nafres del Saluador. E sapies Curial que no ha frare en aquest Monastir que baratas la sua vida per la del Rey de França, e mes es ço que per cascun dels que aci viuen se menysprea que ço que tots los Reys del mon poden hauer. Acis veu contemplatiuament lo Regne de Deu e la gloria dels angels e la diuinal e eternal cort. E en lo mon ¿que pot hom mirar sino vanitats e follies e cosas de poca durada e que sens gran treball nos poden hauer e sens maior treball nos poden posseyr, encara que sien vils, menyspreables e de poca durada? No es mal mercader aquell qui en la fira barata fanch a or, e baratar la terra per lo cel nom par sie grosseria. Lexa donchs Curial aquests pensaments folls e gitals de ton cor; fes loch a les paraules de Deu, que no entren sino alla on troben disposicio. Recordes te com anaues carregat de pedres e de perles e de or; ¿on es ara aquella vanital? Dich te que si la gloria era en lo mirar, tots los quit estauen en torn les mirauen mills que tu, e a tu solament te sobraua lo treball de portarles al coll e la cura ansiosa de guardarles, e no sabs que primerament foren daltre e son o seran daci auant. ¿Pera qui les guardaues? Yo crech que no ho sabs. Pensa, pensa be enço que dich, car yot assegur que si tut vols dispondre a pensar en Deu e en les sues obres, ço que ara desiges auorriras, e menysprearas aquesta miseria que cuydes que sia