conue lexar, e sino ho lexes te sera tolt ensems ab la vida o abans, e perdent aquest mon no hauras laltre; sino que tu de ton grat te dispongues aço quet he dit, e de les vanitats daquest mon usa, axi com de la barca qui esta per passage de algun riu, que pasa hom despuys pagat lo barquer, te cascu son cami e no torna a la barca sino per necessitat de passar venint lo cas, e tantost lexar la. Usa donchs daquest mon a us necessari e les superfluitats trau de ton pensament e no desigs les grans coses, les quals encara que les haguesses, perdent les despuys entristexen lo cor; humiliat donchs e exalçar ta Deus qui es en los cels. E tu qui has batallat per les vanitats mundanes, batalla ara contra lo diable en defensio de la tua anima, e es forts caualler e aspre, e tots temps te guerrege, e si dell ab les armes de Christ nons guardam, com a vencedor en nostra mort sen porta la desferra.
14.
YDES Curial ab gran atencio les damunt dites paraules, alça lo cap e mira lo frare en la cara, e dix:—Pare meu, vos diets que yous tragui de la fossa, prech vos quem digats qui sots.—Yo son, dix lo frare, lo Sanglier que tu combatist en Paris.—Oh Santa Maria, dix Curial, ¿e com se pot fer queus siats tant abaxat e doblegat a passar aquesta vida? Respos lo Sanglier:—Jesucrist Nostre Senyor, qui per esser de linatge reyal li pertanyia Regne, e per esser Deu era Senyor de tot lo mon, mo mostra, qui volgue
