Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/374

354

Curial y Guelfa.

e ara si vols regnaras en lo cel. Dius mal de Fortuna? ¡O Curial! Deus te vol be, e si les vanitats del mon son algun be, gran part nas hauda, e que apres de la gloria terrenal te venga la celestial, la qual si la Fortuna no tagues mostrades les feres e brunes espatles, no conexeries, ¿perquen dius donchs mal? Duna cosa la pots rependre, ço es, que tan tart ho ha fet, e lo teu perill es estat molt gran, car si fosses mort en los temps passats, tu ten anaues dret als inferns, los quals tu has guanyats ab gran treball e perill de ton cors, et esperan alla ab gran festa e tenen a tu loch aparellat condecent a les tues errades. Lexa, lexa, donchs, les vanitats passades, que no son res; vet ques acosta lo Regne de Deu, penit te de ço que has fet, confessat, frare meu, plora tos pecats, mira e contempla lo cel nou e la gloria de libertat, e, axi com infant quaix ara engendrat, fes lo cami de Parays. Not afalaguen les terrenals follies, tasta lo pa celestial e mira la gloria dels angels; delectat en lo seruey de Deu, e si dius mal de Fortuna, fes ho solament per quet feu tant dormir en les vanitats del mon, e no per quet ha despertat e ta presentades les riqueses e honors celestials e terrenals. Aquelles la Fortuna no les pot toldre a aquell qui les ha; no hauran enueia de tu tos participants. Mira, frare meu, los martirs de Jesu Christ ab quants treballs volaren al cel; rien ells de nostra vanitat e alegren se quant un de nos se regoneix. Castiga tos membres quit fan guerra; no desiges les coses transitories e de poca durada; vine